primavera a ...

Passejant en un dia assolellat de primavera per la ciutat noto l'escalfor del sol a la pell... mentre passejo m'adono que les rajoles delaten el lloc on visc, fins ara no m'hi havia fixat, sabeu quina es la senyera d'aquesta ciutat, així ondulada?...

en fi a ciutat també es viuen els sentits, i amb una intensitat que de vegades m'agradaria poder tapar el nas, els ulls i les orelles de lo intenses i de vegades desagradables o massa artificials..., però avui us contaré coses per a mi interessants de destacar amb els sentits; 

visualment: aquesta imatge on conviuen l'ombra geomètrica i l'ombra orgànica, això és així: aquí la geometria destaca per damunt de l'organicitat.

pel què fa a l'olfacte: majoritàriament sento els perfums punyents de persones amb qui em creuo, pudor de carburant de cotxes i merda recent trepitjada de gos, però quina alegria quan d'entre aquestes olors n'he sentit una de subtil, dolça, tendra i flonja i cercant, cercant m'he atansat als tarongers que un per un anava trobant per la via i llavors enlairant el nas i albirant entre les fulles tendres que naixien d'aquesta primavera sortosament plujosa, he vist les flors de taronger, mmmmmh quina bona olor!!

fins i tot una abella!! (però el seu bronzit no l'he pogut sentir) en fi un dia fantàstic de primavera a ciutat... ja sabeu quina?