vista


sigui el què sigui que tinc davant provo de mirar primer atenent a la pròpia respiració i llavors practico una mirada analítica, és a dir, una mirada que recorre lentament el perímetre de l'objecte, una mirada que es detura en un detall; potser és una taca de color, potser una ombra, un difuminat, un detall de brillantor o opacitat, potser un element proper que es belluga, n'observo els colors, les textures, la distància, la lluminositat, els reflexes... sense emetre'n cap judici, tant sols és un paisatge que està davant meu i l'acompanyo amb la meva visió, miro de tenir els ulls entreoberts, en un estat de relaxació ocular, com si allò vist fós d'un altre planeta, no hi interposo cap pensament, tant sols un moviment lent de les meves pupil·les humitejades pel parpelleig constant que les cuida i les preserva.
Segueixo respirant tranquilament i profundament, observant-ne el ritme pausat i segueixo escrutant l'entorn proper.

Ara em fixo en els espais que dibuixen els objectes entre sí, deixo de mirar les formes per a observar els buits que elles dibuixen, hi ha espais amb llum i espais en ombra projectada pels mateixos objectes, hi ha espais minúsculs i d'altres funcionals, espais oberts i plans, altres grans i plens de possibilitats.
tanco els ulls i respiro emplenant i traient tot l'aire dels pulmons i miro de retenir les imatges que he estat analitzant, algunes hi predominen, d'altres són difuses, d'altres no les recordo.


Descanso la vista i em disposo a fer alguns exercicis oculars proposats pel Doctor Miquel Masgrau Bartis

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada