tacte

Camino per un camí de cabres a ple sol, la suor rellisca per l'esquena en el lloc on reposa la motxilla amb el dinar i el beure, la bisera de la gorra em permet veure el paisatge i em proporciona l'mbra necessària per no haver de tancar tant els ulls. M'aturo, albiro muntanyes i noto l'escalfor punyent del sol de migdia a les espatlles, tancant els ulls noto una lleu brisa que m'acarona el rostre i m'ajuda a recobrar l'alè; és la marinada.
Segueixo caminant fins a arribar a l'ermita i allí, sota d'una alzina ampla i espessa em disposo a reposar i fer un descans. Em descalço alliberant-me de les sabates, els peus noten l'aire fresc i la temperatura del terra, de rocallís rugós esquerdat pel temps i els canvis de temperatura m'aixeco i camino descalça pels entorns de l'ermita, el tacte és rugós i de vegades, quan surto de la roca les pedretes i les herbes ja seques em produeixen petites punxades als peus, camino a poc a poc i cerco amb la mirada algun espai agradable per on caminar, segueixo i em trobo amb una era amb rajola de fang, sortejant les herbes seques que hi ha entre rajoles em disposo a seguir caminant i el tacte ara és més suau i en puc notar el tacte porós, rugós i tebi de la seva superfície.Un toll a la vora m'invita a posar-hi els peus reinflats i asseguda a la vora hi submergeixo molt lentament ara el peu dret i després l'esquerre. papalones i alguna abella hi ronden, un sabater s'atansa i un espiadimonis es disposa a reposar en el meu genoll esquerre, no noto més que una sensació de gratitud enorme per aquest gest i un contacte subtil de les seves fines potes. Recolzo les mans darrera i deixo caure el meu pes en els braços, tacte càlid i rugós a les mans, tacte fresc i líquid als peus, la marinada alleujant la sensació de calor, l'escalfor del sol damunt meu i un humil insecte que desapareix ara en la llunyania...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada